recomano

llegir a qui d'escriure en sap més que jo (confio no li sabrà greu que ho divulgui).
Aneu a http://vigilant-far.blogspot.com
l'entrada d'avui reflecteix el que penso sobre el tema. Allà no ho puc dir, perquè ell no accepta comentaris, i per això ho faig des d'aquí.

Democràcia

Veureu, no és per presumir però aquest de la foto sóc jo a London, els anys 60, aprenent com es fan les coses a on la democràcia és ben entesa. La manifestació circulava per un sol dels carrils de Regent St., permetent que la circulació i els vianants anèssim a la nostra, sense emprenyar, com sempre fan les d'aquí, on de democràcia, poca.

cloc la meva trilogia 'mirant els arbres'...

consulltant, a la GEC, l'entrada del jove:
"Tarradellas i Joan, Josep (*1899). Polític. Milità des de jove en el CADCI, com a secretari de propaganda [...]. Membre, des de l'inici (1919), de la Federació Democràtica Nacionalista, de Francesc Macià, i de la Joventut Nacionalista La Falç (1920)..." (tenia 20 o 21 anys...) "en crear-se l'Esquerra Catalunya de Catalunya, l'any 1931, n'esdevingué secretari general [...] diputat al Parlament espanyol (1931-1933) i diputat al Parlament català (1932) [...] reingressà, de fet, a l'Esquerra Republicana, de la cual s'havia separat [...] per diferències amb el president Francesc Macià. Conseller de governació (8/12/1931 fins gener 1933), ho fou també de sanitat. Pel juliol de 1936 fou conseller de serveis públics, i el mes d'agost també d'economia, fins que assumí la presidència del Consell de la Generalitat i la conselleria de finances (setembre 1936), a més de la de cultura (abril 1937). Cessà pel maig 1937, i fou nomenat conseller de finances des del juny d'aquell any fins a la fi de la guerra civil (s'exilà pel febrer de 1939, i residí a França). En aquest període organitzà les indústries de guerra i ajudà decisivament les col·lectivitzacions."
"Pogué fugir a Suïssa, on obtingué el dret d'asil. Tornà a Paris el 1944, rebutjà el càrrec de ministre en el Govern de la República Espanyola a l'exili. El President de la Generalitat, Josep Irla, li delegà les funcions l'any 1954. Aquell mateix any fou elegit president de la Generalitat pels diputats del Parlament de Catalunya reunits a l'ambaixada de la República Espanyola a Mèxic (7/8/1954). Renuncià a formar govern a l'exili, i, després de viatjar per diferents països d'Americà, fixà la residència a França...".
El que va seguir ja és més conegut, per viscut des del 23/10/1977
"[...]. Nomenat president de la Generalitat provisional per designi reial, amb l'acord dels partits polítics catalans majoritaris [...]. Contrari, al principi, a l'Estatut d'Autonomia [...] dicidí finalment de recomanar-ne la votació afirmativa".
No hi vull afegir res més, perquè cal respectar els difunts, però crec que sempre ens han fet combregar amb rodes de molí.

Segueixo mirant el arbres, per veure el bosc

En Mourinho tenia raó. Aquí es fa molt bon teatre i sempre se'n ha fet: el vaudeville, les comèdies "d'enredo", els Sampere (en José i després la Mary), els "Saza", Paco Martines Sòria i tants bons actors i actrius...
Però aquí parlo més de política que de cultura i com vaig parlar d'en Companys, avui recordaré en Macià, recollint, també fora de context, algunes notes de la GEC.

FRANCESC MACIÀ I LLUSSÀ: "[...] impulsà posicions revolucionàries, que foren exposades públicament a l'Assemblea de Parlamentaris de 1917, i després [...] en reunions [...] preparatòries de l'estatut d'autonomia elaborat per la Mancomunitat i inspirat per la Lliga Regionalista (1918-19)."
És impossible fer-ho curt: Acció Catalana, "La Tralla", Estat Català i relacions amb els centres separatistes d'Amèrica, Federació d'Esquerres de Catalunya (1923), suport a Acció Catalana i s'exilà el 1923.
"[...] Emprengué la recerca de diners per a la compra d'armes destinades a la insurrecció per a l'alliberament de Catalunya [...] en nom del govern provisional de Catalunya, avalà l'Emprestit Pau Claris (23 d'abril de1925)*. [...] sovintejà les relacions amb els sindicalistes de la CNT, amb grups irlandesos de De Valera [...] amb nacionalistes bascs i, fins i tot, amb el Partido Comunista de España [...] sorgí el seu viatge a Moscou [...] per tal de demanar ajut a la Internacional Comunista (oct.nov.192.5) cosa que no aconseguí [...] organitzà una incursió armada a Catalunya [...] i després des de Prats de Molló (4 de novembre de 1926)."
(*) l'emprestit fou d'uns nou milions de les Pessetes d'aquell temps.
A "Els fets de Prats de Molló" s'explica: "[...] Com que eren rars els catalans que tenien instrucció militar, es posà d'acord amb italians antifeixistes [...]."
Personalment crec que en Franco ja s'ho mirava tot des de Melilla i n'anava aprenent pel seu propi Alzamiento Nacional, i per això a ell (en Franco) li va sortir bé a al nostre Macià no.
De què va servir tot aquest muntatge cara la galeria?
En Michael Collins ja havia acconseguit signar el Tractat anglo-irlandés el 6/12/1921 (amb el rebuig de De Valera). La independència d'Éire s'havia declarat el 21/1/1919. Però en Michael Collins fou assessinat el 22/8/1922 i De Valera, que boicotejà el parlament irlandés, abandonà aquesta actitud i triomfà a les eleccions de 1932 i fou primer ministre (1932-1948, 1951-1954 i 1957-59).
Però seguim. Ja fa molts anys, "El Zorro", parlant del "finado Fernández" preguntava: "¿De que le sirvió todo esto?". Doncs
"[...] Després de residir uns mesos a Brussel·les [...] s'embarcà cap a Uruguai, on arribà els primers dies de 1928. Entrà clandestinament a l'Argentina, [...] hi residí més de mig any; allà recorregué els centres catalans de Buenos Aires, Rosario, Córdoba, La Plata y Mendoza. Anà a Xile, i s'embarcà cap a l'Havana [...] fundà el Partit Separatista Revolucionari de Catalunya -del qual fou president- i aprová la constitució d'una futura República Catalana (set.-oct.1928). D'allí se n'anà [...] cap a Nova York, camí d'Europa [...]. En no poder entrar a Suïssa, retornà a Brussel·les [...] l'impulsà a tornar a Catalunya, i demanà de nou ajut econòmic als centres catalans d'Amèrica, per tal de dur a terme una acció armada, però aquesta vegada des de l'interior de Catalunya. [...]" .
I en segueix més, però tampoc cal fer-ho més llarg (qui en vulgui saber més, que ho miri).

S'ens fa extrany el que passa ara?. Cal, tan sols, mirar al passat, i aprendre que el que passa ara ve de lluny, és el mateix amb diferents personatges, actors i figurants. Ens embarquem en projectes i programes sense madurar-los, anem sortint del mal pas com podem, però fent-ne un altre d'igualment dolent.
A les empreses que he assessorat he intentat ensenyar-los la direcció per objectius oposada a la direcció per esdeveniments, que van a l'empresa a veure que passa i decidir què fer.
Volen preguntar a uns pobles si volen la independència, però encara no saben que en faran, ni ho farien els que ho pregunten.
És utòpic i mal preparat.

No em puc aguantar més...

Voleu una anàlisi a fons dels què ens passa, a la Catalunya contemporània? Que fa molts anys que vivim enganyats. Ja des d'abans d'en Franco.
Va d'avançada que em declaro antifranquista. Al 18/7/1936 jo no havia fet 3 anys. He patit la guerra, la postguerra, i el Franco i el franquisme. Cap simpatia per cap dels seus. Vaig ser escolta i no falangista. M'explico prou bé?
Però els catalans hem viscut entabanats pels aprofitats de cada moment i això ens ha dut sovint a treure conclusions equivocades i a prendre camins erronis, i defensar causes perdudes. I som on som.

He estudiat poc (com ja he confessat altres vegades, als 15 anys ja treballava) i sovint consulto la GEC i avui en trec uns quants apunts, fora de context, d'un tema que d'avançada ja sé que no em farà guanyar amics:

LLUíS COMPANYS.
"[...] Elegit regidor de l'ajuntament de Barcelona el dia 12 d'abril de 1931, a mig matí del dia 14 entrà [...] a la casa de la ciutat, on deposà l'alcalde accidental Antoni Martínez i Domingo, prengué possessió de l'alcaldia i des del balcó proclamà la República a Catalunya [...]".
"[...] Cada vegada més es reafirmà en el seu nacionalisme, que el portà, el 6 d'octubre de 1934, a proclamar l'Estat Català dins de la República Federal Espanyola [...]. Condemnat a 30 anys de reclusió major pel govern radical-cedista de la República Espanyola [...]".
"[...] Alliberat per la victòria del Front Popular (febrer de 1936), fou elegit diputat pel Front d'Esquerres de Catalunya i ocupà de nou la presidència de la Generalitat. En produir-se els esdeveniments del Juliol de 1936, sìnstal·lè al despatx del cap de serveis de policia de Catalunya i treballà activament en la resistència de Barcelona [...]."
"[...] A l'entrada de les forces franquistes a Barcelona, s'exilià a França (gener de 1939) [...]".

i ara, me'n vaig a la "Proposición no de Ley para ser debatida en el Pleno" que el 25 de maig del 2004 presentà en Joan Tardà i Coma, "Diputado del Grupo Parlamentario de Esquerra Republicana" on deia "[...] El Presidente de Catalunya, Lluís Companys marchó al exilio el dia 5 de febrero de 1939 ante el avance del ejèrcito franquista. [...]. Sometido a un consejo de guerra sumarísimo de oficiales generales bajo acusación de haber actuado contra el triunfo del Glorioso Nacional (sic), fue fusilado por el ejército [...] El asesinato del Presidente Companys es una de las 192,684 ejecuciones que le general Franco ratificó entre el final de la guerra y el 1944. Se trata de una de las series de Crímenes contra la Humanidad más espantosos [...].
però, acaba oblidant-se dels altres 192,683 i es demana:
".1 El compromiso de iniciar las acciones necesarias a que permitan la anulación del Consejo de Guerra sumarísimo a que fue sometido el Presidente de Catalunya Lluís Companys."
".2 La rehabilitación pública del honor del Presidente [...] mediante la celebración de un solemne acto de desagravio en el castillo de Montjuïc."
".3 La demanda pública de perdón por parte de las instituciones del Estado Español a los descendientes familiares del Presidente [...] y al pueblo de Catalunya representado por sus instituciones nacionales."

i ara passo a la "Sentencia a Lluis Companys: En la plaza de Barcelona a catorce de Octubre de mil novecientos cuarenta, reunido el Consejo de Guerra de Oficiales Generales [...] RESULTANDO: Que el procesado Luis Companys [...] proclamando en 1931 y en unión de Macià la República Catalana, llegando después a la presidencia de la Generalidad desde la que en Octubre de 1934 proclamó el "Estat Català", lo que origina su prisión y condena por el delito de rebelión, pena de la que fue amnistiado en el año 1936, volviendo por tal motivo a ocupar la Presidencia de la Generalidad. [...] acordando el reparto de las armas que con profusión se hizo a los elementos frente-populistas para oponerse al Ejército Nacional [...] no puso remedio para reprimir los desórdenes, crímenes, asesinatos, robos, saqueos y depredaciones de toda clase [...] llegando en este órden incluso a asumir facultades que nunca le correspondieron, organizando milicias armadas, con nombramientos expresos de Jefes militares, organización de la industria de guerra [...] creación de Tribunales Populares, con distribuciones y nombramientos de funcionarios judiciales [...] organizando patrullas de control [...] y finalmente dispuso incautaciones e intervenciones de bienes y bancarias. [... ] huido a Francia el procesado [...] continuó usando el título de Presidente de la Generalidad. [...] FALLAMOS, que debemos condenar y condenamos al ex-Presidente del disuelto Gobierno de la Generalidad catalana, Luis Companys Jover, como responsable [...]".

Tots sabem que la història de les guerres l'escriuen els guanyadors. Que és lamentable el que va passar amb en Companys i el meu sentit condol pels descendents familiars, però pensem en la "llei de l'embut". Si haguessin guanyat els rojos en lloc dels blaus, l'haguessin perdonat en Franco i els seus seguidors, militars o no?. Les guerres comporten això i ells, des del seu punt de vista tenien tota la raò, com l'haguessin tingut també els altres guanyadors potencials, però perderen. Per què insistim un i altre cop en aquesta reivindicació? En interés de la Pàtria? De la nació pel futur, que volem gaudir?. O ho fa la gent està tan sols pendent de la foto, perquè no saben fer res més.

Era en Companys el President de la Generalitat? Doncs va pagar com a cap. Tothom reclama el cap del cap. Com a ser humà, no valia més que cap del altres 192,683. No li dono menys valor que el altres, ni tampoc més.

Si deixessim còrrer això i ens dediquessim al "avui i ara" i al "demà", en lloc del "ahir", ben segur que aniriem millor i tothom ho entendria més. Hi ha molts catalans, bons, que això d'en Companys ni fu ni fa. Ens entestem en fotrens de cap contra el mur, un i altre cop.

Si no ho enteneu, és que no m'he explicat prou bé.

afer Millet

Estic astorat en veure amb quina lleugeresa n'opina tothom (potser fins i tot jo mateix).

Jo tinc clar que els particulars i empreses que varen donar diners al Palau (Millet) compraven publicitat, prestigi, i tractes de favor pels seus figurants (RRPP) i se'n beneficiaven d'una rebaixa de preu mitjançant la desgravació fiscal. Se'ls en fotia que se'n fes dels diners, pagaven i en rebien la seva contraprestació. Jo això ho veig claríssim, era una transacció comercial.

Els polítics que els donaven subvencions, aquests sí que tenien la obligació de vetllar pel bon ús DELS NOSTRES DINERS. A aquests els hem de demanar responsabilitats.

És vergonyòs l'ús que se'n fa contra la Trias Fargas i CDC (inclús en Colom) per desviar les mirades. En Millet i els seus cómplices son els únics culpables del mal ús dels diners, en benefici propi majorment. Si jo anés al Sr. Botin a demanarli un consell i me'l donés en efectiu (bitllets de 500), no em preocuparia gens per saber si ho pot fer o no. Allà ell, i els que el tenen tants anys al front del banc.

No fotem! Cap convidat a un casament va a preguntar al restaurant si li han pagat la factura. Però, tan curts son els que ho pensen i en parlen? Em pregunto si ells no tenen cap interés propi fent circular aquests parers. És revenja? rancúnia?.

No ho veuen clar que la presó preventiva (com sembla que ja digui el propi nom), o la fiança substitutòria, i la retirada del passaport són mesures per evitar que el presumpte malfactor pugui reincidir de manera immediata, pugui fugir o destruir probes? No és un avançament d'una possible pena de presó? És de creure que hauran près una mesura cautelar perquè ni ell ni els còmplices puguin vendre's res, i sense passaport (ni amb ell) no crec que fugi fora de l'abast de la justícia.

Així, distorsionant-ho tot, fent-ho sortir de polleguera, parlant-ne tothom, a tort i a dret, els que sembla que no n'entenen un borrall, no anem gens bé. Això ens perd, en el nostre païs, i això m'entristeix. Així no anirem enlloc.

Parlem massa, i callem encara més, per enganyar al poble.

Fwd: grip A

Jo crec que és molt bo i recomano mirar-lo fins el final, tot i que dura gairebé una hora.

Divulgueu-lo si ho creieu oportú. Gràcies.

Ramon Torramilans i Roca

http://vimeo.com/6790193

P.S.: Faig una excepció excepcional (és en castellà) però és 'de casa'.

NYTimes.com: Catalan Town Votes For Independence From Spain

This page was sent to you by: Ramon Torramilans i Roca

"Us recomano, si enteneu l'anglès, llegir el 'The New York Times'."

WORLD September 13, 2009

Catalan Town Votes For Independence From Spain

By REUTERS
MADRID (Reuters) - Inhabitants of a small Spanish town voted Sunday for the region of Catalonia to secede from Spain in a poll which, though symbolic, adds to pressure on the minority Spanish government as it struggles to combat recession.

Estic viu!

Fa dos mesos que no deia res, aquí, perquè he estat de vacances i enfeinat amb el Facebook, fent amistats (i crec que enemistats també).
Jo vaig tirant endavant el meu projecte de partit, però vaig poc a poc (segueixo sol, i des que sóc vidu, encara més).

En els dos blogs pròpiament del partit
Acció Pragmàtica Transversal pro República de Catalunya

i
APTpRC

hi vaig introduïr la pregunta: "Ens votarieu en unes properes eleccions?".
En el primer blog el resultat és 100% "depèn", i en el 2n, un 66% ha respost SI i un 33% "depèn". Així ja quedaria prou be, però confesso que en el 1er hi ha un vot (que fins i tot pot ser meu, posat a "depèn" perquè no es notés, i en el blog d'APTpRC els votants han estat 3. O sigui que, tampoc estic tan sol, i em dec als meus votants.
Segueixo.

tots catalans, i independents?

Volen sumar NOS per quedar be i que altres donin la cara i els facin la feina? Sumant la Comunitat Valenciana i les Illes, sumem més PP i més PSOE. Guanyen els NO! i els que ho promouen, contents.
Per què no toquen de peus a terra.
Decidim a Catalunya el que volem per Catalunya, i els altres, quan ho vulguin, ja seguiràn (o es quedaran a on ja estan be). Ara son més espanyols que catalans.

neteja

he eliminat uns quants missatges, deixant tan sols els que crec són fites més rellevants (si és que n'hi ha alguna de rellevant).

simplificació...

Hi ha coses que tot i saber-les no me'n surto prou be fent-les, perquè no en sé prou.
Havia confiat que altres -sabent-ne- cuidarien de realitzar el projecte, però com que segueixo jo sol, poc a poc en vaig aprenent i encara que ja sé que no excel·liré en res, mica en mica ja sé fer més coses:

Veure'm si aixì és més fàcil d'entersar-se'n.

objectius

M'he entretingut en treure les meves conclusions dels resultats, que poden ser tan errònies com les dels altres, perquè les números mai no son exactes, solen ser tal com es pinten.
Entre abstencions, vots en blanc i vots nuls (sumant-hi els inútils, que no porten enlloc), hi ha un 65,88% de ciutadans que no els agrada el que se'ls proposa, ni qui, ni com ho fan (no ens equivoquem, no tots son un mandrosos ni 'passotes').
Els grans guanyadors (diuen tots) s'han endut el 34,12% dels vots. El que més, un 13,36% del cens, el segon, 8,36% i el tercer un 6,7% i els altres dos, menys. Després d'aquests 5 ja vindria el partit dels vots en blanc.
És difícil treure'ls votants perquè un gran % n'està molt satisfet dels seus, els troben 'macos', eixerits, i molt 'aptes', i això es veu votació darrera votació. Per malament que ho facin sempre hi ha qui li agrada.
Jo penso en els altres. L'objectiu d'APTpRC son els gairebé 3 milions i mig que no estan contents amb com van les coses, ni qui les porta, ni com els hi ho expliquen, i si veuen una altra manera de fer, propostes clares i engrescadores, de futur i no de passats, ho podrem aconseguir: UNA CATALUNYA REPUBLICANA, PER ARA, ELS QUE HI SON I ELS QUE VINGUIN, I UN FUTUR MILLOR.

No era un 'adéu-siau', era 'a reveure'

cliqueu aquí sota, per veure i escoltar una nova "videopostcard"

Ja és hora d'actuar. Ara!

APTpRC

feu-ho córrer.

el tercer lliurament

;-)

Finalment, com a tercer lliurament, vaig enviar aquest e-mail... i segueixo sol.

---------- Missatge reenviat ----------
De: Ramon Torramilans Roca <rm.torramilans.roca@gmail.com>
Data: 6 / abril / 2009 14:03
Assumpte: APTpRC

Per a: ACEDE <info@acedecatalunya.org>, ACN-Agència Catalana de Notícies <agencia@acn.cat>, ACP <acp@acp.cat>, Agustí Colomines i Companys <colomines@ub.edu>, Agéncia EFE <redacciocat@efe.es>, Albert Abril <marc@referencies.cat>, Albert Alay <alay@alay.com>, Anna Maria Hortensi <amhortensi@gmail.com>, Anna Peiró <info@agoratt.com>, Arsenio Escolar <nosevendebarna@20minutos.es>, Artur Nadal i Albiol <nadfer@nadfer.com>, Asmaa Aouattah <asmaa.aouattah@ccmaresme.cat>, "AVUI (bustia)" <bustia@avui.com>, Bernat Dedéu <bernatdedeu@gmail.com>, Bibiana Ballbè <bballbe@gmail.com>, Carles Capdevila <carles.capdevila@gmail.com>, Carles Guàrdia <biseroca@yahoo.es>, Catalunya Acció <informacio@catalunyaaccio.org>, Catalunya on line <catalunyaonline@catalunyaonline.com>, CATALÀ SEMPRE <catala@sempre.cat>, CATIMPERIUM <cat@catimperium.cat>, catosfera <xarxavoluntaris@xbs.cat>, Cercle d'Agermanament Occtiano-Català <caoc@caoc.cat>, Cercle d'Economia <circuloeconomia@circuloeconomia.com>, Cercle FIBER <cercle@cerclefiber.org>, CETIB <cetib@cetib.cat>, ciemen <ciemen@ciemen.cat>, Comunicació21 <redaccio@comunicacio21.com>, Dalmau Pedro <dalmau37@mailpersonal.com>, David Caminada <dcaminada@avui.cat>, David Gonzàlez <dgonzalez@avui.cat>, David Llambrich <dllambrich@gmail.com>, Diari d'Andorra <redaccio@diariandorra.ad>, directe!cat <noticies@directe.cat>, Domènec Jofresa i Vellsolà <jofresavellsola@hotmail.com>, Dret de Decidir <info@tenimeldretdedecidir.org>, Eduard Garcia Vasco <egarcia@manubens.com>, EIC <premsa@eic.cat>, El Debat <redaccio@eldebat.cat>, el Periódico <politica@elperiodico.com>, El Punt digital <elpuntdigital@elpunt.com>, El Singular Digital <info@elsingulardigital.cat>, Empar Moliner <moliner.empar@gmail.com>, Enric Argullol i Murgades <enric.argullol@upf.edu>, Enric Gomà <enricgoma@enricgoma.com>, Estat Propi <contacte@estatpropi.cat>, Estefania Carreño <estimatsneurotics@gmail.com>, Eva Forn <evaforn@gmail.com>, Excursionistes <correu@excursionistes.cat>, Federació d'Ateneus de Catalunya <ateneus@ateneus.cat>, Federació Sardanista <e.sardanista.sc@gmail.com>, Federació Sardanista <info@fed.sardanista.cat>, Ferran Mascarell <opinio@ferranmascarell.com>, FOC-Fundació Catalunya Oberta <info@fco.cat>, FOC-Fundació Catalunya Oberta <news@catalunyaoberta.net>, Francesc Codina <francesc.codina@telefonica.net>, Free Catalonia <info@freecatalonia.com>, Gemma Blat <gemmablat@terra.es>, Gemma Calvet <gcalvetbarot@gmail.com>, grup Hayek <info@hayekweb.com>, Ignasi Aragay <iaragay@avui.cat>, Imma Albo <imma_albo@yahoo.com>, IMMI <info@immi.cat>, "Iniciativa Legislativa Popular (ILP)" <ilp@deumil.cat>, IPECC <ipecc@ipecc.cat>, Jacme Delmas <jacme@occitania.org>, Jaume Argerich <jaume.argerich@iese.net>, Jaume i Mercé <lasardana1@yahoo.com>, Jesús Dominguez i Martínez <jdmbanyos11@yahoo.es>, Joan Camps i Ortiz <can.malet@gmail.com>, Joan Tudela <joantudela@periodistes.org>, John Diop <johndiop@yahoo.com>, Jordi Creus <jcreus@sapienspublicacions.cat>, Jordi Muñoz <jordi.munoz@upf.edu>, Jordi Porta i Ribalta <oc@omnium.cat>, Jordi Sansho-AEC <aec@cecot.es>, Jordi Sedó <jsedo@xtec.cat>, Jordi Sànchez <jspicanyol@hotmail.com>, Josefina Cambra <secretaria@cdl.cat>, Josep Castany <fons@catalunyaaccio.org>, Josep Dalet <josepdalet@gmail.com>, Josep Maria Torrent <jmtu@hotmail.com>, José García-Montalvo <jose.garcia-montalvo@upf.edu>, Juan Manuel Rodríguez <juanmanuel.rodriguez@catalunyaaccio.org>, la clau <redac@la-clau.net>, "la Malla.net" <redaccio@lamalla.cat>, Leonor García i Montoliu <leonor_garcia@garciamontoliu.com>, Llibertat <correu@llibertat.cat>, Manel Riera i Güell <riera@economistes.com>, Mar Jiménez <marjimenez_avui@hotmail.com>, Maria-Lluïsa Sendrós <mlluisa-sendros@telefonica.net>, Maria-Luisa Rosselló <redaccio.cat@metrospain.com>, Maria-Montserrat Barenys <mariamontserrat@gmail.com>, Marius Serra <de@mariusserra.info>, Marta Lasalas <mlasalas@avui.cat>, Marçal Sintes <m.sintes@hotmail.com>, Matí de Catalunya Radio <mati@radio.cat>, Mawa Ndiaye <fcic_ame@yahoo.es>, Miquel Roca Junyent <bcn@rocajunyent.com>, Miquel Saumell <bcncateur@gmail.com>, "Mitja, Eduard" <EduardMitja@yahoo.es>, Nació Digital <naciodigital@naciodigital.cat>, Nazanín Amirian <nazaninamirian@hotmail.com>, Omnium Cultural <comunicacio@omnium.cat>, Oriol Bartomeus <obartomeus@gmail.com>, "Osona.com" <osona@osona.com>, Patricia Gabancho <gabancho.avui@gmail.com>, Racó Català <info@racocatala.cat>, Ramon Pratdesaba Ricart <successions@espaijuridic.net>, Ramon Torramilans i Roca <ramon.torramilans.roca@gmail.com>, Ramon Tremosa i Balcells <rtremosa@ub.edu>, Redacció B30 <b30@pautacomunicacio.com>, Rosa Lluch i Bramon <rosalluch@ub.edu>, Salvador Cardús i Rios <salvador.cardus@uab.cat>, Salvador Cases i Majoral <salvadorcases@gmail.com>, Salvador Cot <scot@avui.cat>, Sant Cugat empresarial <gerencia@santcugatempresarial.com>, Toni Cruanyes <tcruanyes@avui.cat>, Toni Vall <tvallka@hotmail.com>, VilaWeb <redaccio@vilaweb.cat>, Xavier Mir <xaviermir@arenysdemar.mesvilaweb.cat>, Òmnium Cultural <socis@omnium.cat>, Òmnium Cultural Butlletí <comunicacio@butlletins.omnium.cat>, Òscar Andreu <oscar.andreu@ubs.com>

Avui, en lloc del projecte d'estatuts d'APTpRC, un adéu-siau.

Estic cansat de dar voltes a la sínia!

però el tercer lliurement el faig, amb una nova innovació, perquè, aprendre aprenc, però no tinc temps d'excel·lir, Cada cop sé menys, de més.

cliqueu aqui sota:

TENIU UNA VIDEOPOSTAL, PER VOSALTRES

on ho trobareu tot: Presentació, raons, blogs, estatuts. Si voleu, podeu reenviar-la als vostres contactes, encara que sigui com una curiositat.

Adéu-siau.

Ramon Torramilans i Roca ;-)

avui explico les raons

cliqueu l'enllaç de la

nova postal sonora (2a)

Divulgueu-la enviant-la als vostres amics, coneguts i saludats.

nova promoció d'APTpRC

visiteu aquest enllaç

http://audiopostcard-007.com//Y.asp?10542223X1166

i sisplau, feu-la córrer.

començo a posar coses en ordre

forçat pel traspàs de la meva esposa, he introduït les esmenes pertinents en el document de presentació meva com a 1er promotor del projectat partit, projecte en el que encara hi sóc sol com un mussol, però tinc paciència i ja n'anirè aprenent.

Necrològica

Permeteu-me un breu apunt personal. El passat 20 de desembre va traspassar la que fou l'amor de la meva vida, la Roser Lluís i Gil (RIP), a qui vaig conèixer l'any 1950 com a companya de feina (ella encara no havia complert els 15 anys i jo en tenia 16). Ens vam casar el 1959, enguany hagués fet 50 anys de feliçment casats!
Des del 10 de març va anar trampejant amb una neoplàsia de colon transvers que finalment l'acabà vencent.
Aquest entrebanc ha restat energia al blog. Ben aviat seguirè fent el que pugui i sàpiga.

la JUSTÍCIA (1):

Deia el 3 d'abril passat:

"El lema JUSTÍCIA, CULTURA I TREBALL en marca les prioritats bàsiques (d'APTpRC). JUSTÍCIA ben administrada i sense demora, amb rigor i vigilància, amb unes lleis i codis actualitzats d'acord amb les circumstàncies del moment i en previsió del que pot venir; però també amb justícia en les formes d'actuar i obrar, de concedir i assignar, de distribuir o repartir. I a aquests objectius s'hi esmercen tots els mitjans humans i materials que calgui. Sense justícia no hi ha il·lusió."

I ara, com a ciutadà de la desitjada Catalunya i potencial membre nat i vitalici del Consell Nacional d'APTpRC, hi afegiré el que penso que cal, i que potser ja hi sigui, o es faci, però jo no ho sé, o no ho veig.

* Afavorir tots els estudis en relació amb tots els estaments relacionats amb la criminalitat, la policia, i la administració de justícia, per dotar-los de personal suficient i preparat. Prear aquestes tasques, incentivar-les i retribuir-les dignament. El català ha de ser imprescindible, i el domini d'altres llegües, valuat.

* Dotar-los de tots els mitjans tècnics que siguin necessaris, també els informàtics, de maquinari i programari, per facilitar la execució de les feines administratives i de pur tràmit. Implantar la comunicació entre els dits estaments.

* Estendre l'àmbit dels judicis orals, ràpids, i premiar l'acceptació de la culpabilitat amb reducció de la pena. Per contra, tota apel·lació que no rebés sentència final favorable, hauria de veure endurida la seva pena i sempre pagar les costes, per les que prèviament n'hauria de proveir fiançament. No es pot dir, simplement, apel·larem i ja veurem quan surt. La voluntat de demorar s'ha de penar.

* Cal revisar i actualitzar tots els codis, d'acord amb el nostre sentit del dret posat al dia.

* Però també els legisladors han de pensar justament, i no es just fer pagar a justos per pecadors. Un sol exemple il·lustratiu, del que se'n parla recentment. L'erari no pot pagar interessos d'hipoteques a qui va decidir invertir els seus estalvis futurs (estalviant-se els diners d'un lloguer) i com que encara no tenia els diners, els va manllevar d'un banc. S'han de cercar altres mesures d'ajut, però no que els hi ho paguem entre tots. Quan la sort els ha estat favorable, ningú ha regalat res. Hi ha qui no te pis ni habitatge, i no deu pagar els d'altri.

* No pot ser que els errors de l'Administració (de polítics i funcionaris), i dels contractistes d'obres quedin (sembla) sempre tapats. Com a exageració crec que algú mereixeria un càstig simplement, si més no, per haver fet l'ase (no el català). Quantes obres no s'han fet, i refet manta vegades en poc temps, quantes, just després d'inaugurades s'han retocat o refet, o segueixen estant malament, sense que ningú hi hagi fet res. Quants errors de disseny i d'execució no estem patint i suportant (cal parlar d'AVE, rodalies, aeroport, nova gran estació de Sant Andreu, Plaça de les Glòries -quines?-, i els mata-motoristes als borals de tantes carreteres). Aquí també s'ha d'aplicar justícia.

* Incrementar la imposició de serveis a la comunitat com a càstig, en lloc de la presó o simplement l'alliberament perquè no hi caben. Penalitzar fortament la reincidència, i encara més la multi reincidència. L'incompliment dels serveis a la comunitat sigui considerat una evasió.

* El delicte fiscal, qualsevol, és un delicte molt greu. Aquí, a Catalunya, paga tothom i ho fa perquè aquí s'administra be, i l'administrador que no ho fa be, ho paga, per deslleial o per burro!.

* I pagar impostos dona drets, i no pagar-ne en priva. Tothom se'n té que responsabilitzar i han d'acabar-se les estimacions objectives i les exempcions de declarar, renda, IVA o el que sigui. Tothom qui faci un negoci, ha de saber pagar-ne els impostos, o que en pagui l'ajuda, com part del negoci. Als ignorants se'ls deu ajudar a sortir-se'n, però no deixar-los fer mals negocis que després tenim que pagar els altres.

Aquestes són algunes de les meves reflexions sobre aquest tema de la JUSTÍCIA.

Seré uns dies fora de Barcelona. Quan torni, ja hi tornaré.

sobre els "i expliquen [...] voler fundar un partit..."

Doncs, ara, punt per punt:

1.- No n'hi trac res i podria afegir-hi més. Veient els darrers conclaves dels partits, no em quedo amb cap. No estan a l'alçada del meu país, son de vetes-i-fils, amb perdó dels dependents de merceria. No hi veig cap estadista. Semblen nens grans jugant aquell jocs de les cadires...

2.- El torno a subscriure tot. Hagués preferit que gent que en sap més, ho hagués dit millor, més acuradament, però per mi, està bé.

3.- Està clar que no es tracta de ser catalanista dels d'abans, es tracta d'enrolar i unir nous catalanistes, els que ho vulguin ser del nou país, recobrat, de la nova República de Catalunya, on ningú discutirà la seva llengua, ni la seva història, lleis, cultura i símbols, ni el seu ensenyament, o el que acordi el seu Parlament.

Els catalans de sempre, perquè hi som i hem ajudat a que Catalunya sigui com és, però hi ha de ser tothom que vulgui ser ciutadà de Catalunya (tot i recordant allò de que "al fossar de les moreres..."), perquè els ciutadans d'aquest país, d'aquesta nació amb el seu estat propi, dins de la UE i de tots els altres organismes mundials, voldran ser-ho no per malenconia, ho voldran ser perquè els convé i creuen tenir uns valors dels que n'estan orgullosos, perquè el seu tarannà, ara, s'adiu més amb uns castells, o unes sardanes, que amb una cursa de braus, o uns "sanfermines", un aixecament de pedres, o unes "falles" i tant d'altres manifestacions d'altres cultures alienes.

4.- Està be, tot esperant les balances fiscals.
Els conceptes Justícia, Cultura i Treball, els aniré ampliant amb el que jo proposaria per estudiar. Com a manifest, no hi puc afegir res.

5.- Aquí hi necessitava ajuda. Jo no hi puc dir més, ara com ara.

nou esborrany d'estatuts

Les propostes d'esmenes del juny i juliol d'enguany han estat eliminades perquè queden recollides en el renovat esborrany de projecte d'estatuts, ara datat juliol de 2008, que substitueix el datat octubre de 2007, i queda publicat als blogs del partit:

http://acciopragmaticatransversalprc.blogspot.com/
i/o
http://apeteprc.blogspot.com/

jo ja no en sé més.
Queden com a definitius fins que algú amb més sapiència hi vulgui col·laborar.

Quina mena de país vull que sigui la República de Catalunya

A l'arxiu del Bloc, amb data 29 / FEBRER / 2008 hi ha el títol: Nou partit APTpRC... que inclou les 3 pàgines on s'explica el nucli de les raons per voler fundar el partit, però potser no queda clar quina mena de país vull que sigui el meu.

La República de Catalunya ha de ser un país que a la gent li faci il·lusió viure-hi, i treballar-hi. I, que quan hom se'n allunyi, faci seus els versos de L'emigrant, de Verdaguer. On hi viuen dones i homes que aixequen castells i això els dona un caràcter de força, equilibri, valor i seny, on cadascú hi participa amb goig en el seu lloc, a la pinya, al folre, les manilles, el tronc o el pom de dalt, tot i que molts mai veuen l'enxaneta fer l'aleta, i en això, són diferents del tarannà d'altres pobles. També s'hi balla la sardana, formant cercle i agafant-se les mans, que no exclou ningú i qualsevol pot afegir-se en qualsevol moment, respectant l'objectiu de la rotllana de dansar amb harmonia i d'acabar tots quadrant-la. Aquest és el país que vull i que aquests siguin emblemes pels ciutadans i les formes polítiques.

Un país on els impostos són elevats però equitatius, i tothom ha de pagar segons li toqui, perquè el frau i la manca de pagament són severament perseguits, i castigats sense clemència. Les infraestructures, els serveis i els ajuts que necessiten els ciutadans són de qualitat i justos. No un país on qui no roba més es perquè no pot.

El lema JUSTÍCIA, CULTURA I TREBALL en marca les prioritats bàsiques. JUSTÍCIA ben administrada i sense demora, amb rigor i vigilància, amb unes lleis i codis actualitzats d'acord amb les circumstàncies del moment i en previsió del que pot venir; però també amb justícia en les formes d'actuar i obrar, de concedir i assignar, de distribuir o repartir. I a aquests objectius s'hi esmercen tots els mitjans humans i materials que calgui. Sense justícia no hi ha il·lusió. CULTURA del coneixement, de les ciències, les lletres i el pensament; de les tècniques, les arts i els oficis, i l'amor per la terra, la història, els costums i les llengües. Del respecte al proïsme, la bona educació i el civisme. El gust per l'esforç i la feina ben feta. Un país que no excel·leix en aquestes qualitats no enamora. I TREBALL, per quants més, millor. Però, per treball no s'entén simplement l'esforç dels obrers, sinó en el sentit ampli de tothom que fa un esforç, físic, mental o de capital, continu i durador, com a mitjà de vida, amb afany de lucre o amb voluntat de servei. Amb papers i sense trampes, sense explotadors ni explotats, i sense aprofitats.

Però es necessita molt més i jo no vull un país fet a la meva mida i per això s'hi necessita tothom. Comptava que hi hauria molta gent preparada, intel·lectuals, industrials i comerciants, pensadors i escriptors, professors i professionals, funcionaris i treballadors que no han volgut entrar en la actual política de partits de polítics, o els que n'han sortit desenganyats, però m'és molt difícil trobar-los i entrar-hi en contacte. Amb tot, encara de desisteixo.

projecte d'estatuts

L'esborrany del meu projecte d'estatuts del futur partit (ara en etapa unipersonal) ha estat traspassat al blog d'APTpRC http://apeteprc.blogspot.com/

nou partit APTpRC (ara com ara, unipersonal) (2)

aqueste son les pàgines 3, 4 i 5 de les 7 (les altres dos, que son anexes de les prestacions de jubilació, les deixo per més endavant, quan vagi al notari).

.

presentació del promotor 1er (i de moment únic)

Aquestes son les pàgines 1 i 2 d'un document de set. Les altres seguiran, i confio n'aniré aprenent i ho faré millor.

ACCIÓ PRAGMÀTICA TRANSVERSAL pro REPÚBLICA DE CATALUN YA

Aquest és l'inici de la presentació d'un projecte de partit liderat pel seu promotor primer